La vaig trobar en una cantonada, borrosa, resseguida a consciència fins a travessar el full arrugat on estava dibuixada.
No recordo si va ser fruit d’una trucada llarga, d’una estona avorrida o va aparèixer per casualitat entre els papers que portava a l’agenda.
Allà estava ella, impresa, amb cara de sorpresa.
Repassada en blau de bolígraf i amb una taca fosca de cafè que l’acompanyava.
No era més que una cara, però em va resultar simpàtica.
Al cap d’uns dies ja tenia nom propi, batejada com un personatge fictici que trucava sovint a la ràdio.
Des d’aquell dia, la tal Carme Vila apareixia sempre en els llocs més inesperats.
Descarada, atrevida, fresca i amb molt de caràcter, aquella cara expressiva va començar a formar part de la meva vida diària.
Tot i això, intentem conviure plegades en un compte d’Instagram que, encara no se com, va passar a ser tot seu.
I TANT QUE EL COMPTE ÉS MEU!
SÓC LA CARME VILA, TINC MITXELIN, TINC WEB, SÓC “PURO FUEGO” I NO TINGUEU CAP DUBTE QUE SÓC UN MOLT BON PARTIT! MAROMOS DEL PLANETA, ESTIGUEU ATENTS…
LA QUE EM DIBUIXA NO DEIXA DE REPETIR-ME QUE SÓC UN PERSONATGE DE FICCIÓ, UN “DIBUIXET” DIU; PERÒ US ASSEGURO QUE SÓC MOLT MÉS REAL DEL QUE POT SEMBLAR.
